Quines característiques són veritat en la civilització europea anterior al segle XI? Escriu al dossier les correctes :
- La civilització europea s'inicia en l'Alta Edat Mitjana
- La civilització europea és contemporània de la musulmana
- La majoria de la població era pagesa
- Les taxes de natalitat eren molt elevades
- No hi havia diners
- No hi havia excedents de producció
- La divisió del treball estaba molt desenvolupada
- No coneixien l'indústria
- El comerç estava molt desenvolupat
- La indústria era d'autoconsum
- La classe dominant eren els terratinents
- Els mercaders tenien alguns privilegis
- L'estructura social no era jerarquitzada
- El rei tenia el poder polític
- L'Estat era oligàrquic
- L'Estat representava els interessos dels privilegiats
- La cultura era religiosa
Economia de la baixa Edat Mitjana
ACTIVITAT
Fes un mapa conceptual amb els tres elements de l' economia de la baixa edat mitjana (agricultura, artesanat i comerç) i busca a la xarxa imatges representatives
ELS GREMIS
Activitat:
Tria un gremi de la ciutat de Barcelona en aquest enllaç i fes una fitxa amb les següents dades:
-Definició de Gremi
-Descripció del gremi triat (Blanquers, boters...)
-Fotografia o dibuix descriptiu
- Localització del carrer (google map)
LA CIUTAT A L' ALTA EDAT MITJANA
-Descriu com era una ciutat europea als segles XIII_ XIV.
-Localitza al dibuix els següents elements: Muralla, Catedral, Mercat, Call, Raval, Palau.Gremis,Porta d' entrada, Torres de guaita, Esglesies de barri.
1. Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
A la Baixa Edat Mitjana les ciutats van ser grans centres econòmics, polítics i culturals. Destaquen París, Florència, Bruges o Barcelona.
1.1. El gran comerç
Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç. Dins de les ciutats s’intercanviaven mercaderies procedents de terres llunyanes. Per pagar els productes s’utilitzaven monedes d’or i plata i instruments com el pagaré i la lletra de canvi. Mitjançant aquests documents, una persona es comprometia a pagar a una altra una quantitat en un termini fixat.
També es van crear les comandes comercials, societats que venien en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. El desenvolupament del gran comerç va fer possible el naixement del capitalisme comercial.
1.2. Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània
Barcelona va ser una de les grans potències comercials de la Mediterrània als segles XIII i XIV. La seva força comercial va obligar a construir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona part dels edificis del Barri Gòtic de la ciutat. Per defensar els interessos dels mercaders catalans, es va crear el consolat de mar. A més, es van recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava. A finals del segle XV l’imperi comercial català va decaure i Barcelona va esdevenir una ciutat amb poca activitat comercial.
ACTIVITATS
1. Enumera les característiques del comerç a la Baixa Edat Mitjana.
2. Quins canvis es van produir a Barcelona a causa de la seva força comercial?
3. Quina finalitat tenien els consolats de mar? I el Llibre del consolat de mar?
2. Societat i govern de les ciutats catalanes
A les ciutats catalanes medievals es van crear les primeres formes de govern municipal.
2.1. La societat a les ciutats catalanes
La majoria d’habitants de la ciutat pertanyien al tercer estament. La societat es dividia en tres grups anomenats mans:
– Mà major: representava el 4 % de la població. Eren grans comerciants, financers, propietaris.
– Mà mitjana: representava el 20 % de la població. Eren els artesans o menestrals amb prestigi.
– Mà menor: representava el 60 % de la població. Eren bàsicament els artesans.
Els artesans treballaven en tallers, que habitualment formaven part de la casa del mestre* artesà. El mestre dirigia el treball dels oficials*, que cobraven un sou per la seva feina, i dels aprenents.
Els mestres d’un mateix ofici s’associaven en gremis, que eren els encarregats de regular la producció i el treball. Per sota de la mà menor hi havia persones que feien feines poc especialitzades, com els descarregadors dels vaixells, els mossos i els criats. Per sota d’aquests hi havia els esclaus, els pobres, les prostitutes i els delinqüents.
2.2. El govern de les ciutats catalanes
El govern d’una ciutat catalana es basava en dues institucions que es renovaven cada any.
El màxim poder el tenia un comitè format per cinc persones, que
§ a Barcelona s’anomenaven consellers;
§a Lleida o Cervera, paers;
§ a Girona o Vilafranca del Penedès, jurats, i a
§ Tarragona o Tortosa, cònsols.
Per sota d’aquest comitè hi havia una assemblea que a Barcelona rebia el nom de Consell de Cent. Tenia la tasca d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Els cinc consellers i els membres del Consell de Cent representaven les tres mans de la ciutat. La representativitat no era democràtica i beneficiava sempre la mà major, que gairebé tenia tot el poder. Les dones, els jueus, els mossos i els criats no tenien cap representació política.
VOCABULARI
Mestre. Categoria a què arribava un artesà després de ser oficial durant uns anys i d’haver superat un examen.
Oficial. Categoria a què arribava un artesà després d’acabar el seu aprenentatge. Treballava a sou d’un mestre.
ACTIVITATS
5. Completa la taula següent sobre la societat de les ciutats catalanes.
Mà major | Mà mitjana | Mà menor | |
% de població | |||
Membres |
6. En quines tres categories es dividien els artesans?
7. Què eren els gremis? Quins aspectes de la producció i el treball regulaven?
8. Quins grups socials hi havia per sota dels artesans?
9. Quines eren les dues institucions que governaven les ciutats catalanes?
10. Es pot dir que era democràtic, el govern de les ciutats? Per què?
LES CATEDRALS
El Gòtic
ACTIVITAT
Fes un pòster amb el format glogster descrivint les característiques del gòtic en la següents dibuixos. Finalment identifica'ls a una catedral.
