dimecres, 14 de desembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
Tema 1.- El Feudalisme
Vers l’any 1000, Europa estava composta per nombrosos regnes i estats independents. Però per damunt de la diversitat política, lingüística i cultural, hi havia elements que donaven unitat al continent:
• La religió i la cultura escrita, ja que tot Europa era cristiana i els llibres i els documents oficials s’escrivien en llatí.
• El comerç, que assegurava la comunicació i l’intercanvi entre el nord i el sud del continent.
• Unes mateixes estructures socials, basades en la divisió entre senyors i pagesos.
• Un sistema de relacions interpersonals conegut com a vassallatge.
Per poder governar i mantenir units els seus regnes, els monarques cristians van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
El vassallatge s’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués. Aquest va ser l’origen del feudalisme.
Mols dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics (bisbes, abats) i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia i el càrrec es transmetia per herència. Al seu torn, aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de seves pròpies terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exercit.
El veritable poder es trobava en mans d’aquests senyors feudals, que amb el temps es van anar convertint en l’única autoritat dels diferents territoris del regne i es van fer gairebé independents. Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en cerca de la protecció que necessitaven.
Contesta:
Què era el vassallatge?
En què consistia la cerimònia de l’homenatge?
Què lliurava el rei als seus vassalls a canvi de la seva fidelitat?
Quins eren els senyors feudals?
ACTIVITAT 1. INTERPRETA UN ESQUEMA.
ACTIVITAT 2.- DESCRIU I DEFINEIX ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN FEU
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Activitat: Dibuixa al dossier una piràmide estamental i sitúa a cada lloc l' estatus corresponent i fes una redacció explicant en què consisteix la societat estamental.
LA SOCIETAT RURAL.
La majoria de la població de l’Alta Edat Mitjana era rural, residia en pobles i cases aïllades i vivia de la terra i patia unes condicions de vida i de treball molt dures.
2.1. La població a l’Alta Edat Mitjana
A l’Alta Edat Mitjana, Europa era un continent poc poblat. La natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, la població no augmentava. Les causes de l’alta mortalitat eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era més alta entre les dones i els infants que no pas entre els homes.
2.2. Una economia agrària
L’economia es basava en l’agricultura i es practicava el policultiu. Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l’alimentació i es complementaven amb altres conreus:
arbres fruiters, hortalisses i lli. Al sud d’Europa es practicava la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). Cada família pagesa solia criar, a més, algun animal. Els pagesos també aprofitaven els boscos, ja que hi recol·lectaven fruits, n’obtenien llenya i hi caçaven animals. Els pagesos, doncs, eren autosuficients, de manera que no els calia anar a comprar al mercat, per això el comerç tenia poca importància. Era una agricultura de subsistència en què una mala collita significava la fam.
A l’Edat Mitjana es practicava guaret, per la qual cosa només s’aprofitava la meitat de la superfície
agrària disponible.Al segle XI es van introduir millores tècniques:
– L’arada normanda o de rodes, que feia uns solcs més profunds.
– La collera, que permetia subjectar els cavalls a les arades i al carro i que va facilitar les feines agrícoles.
Aquestes millores van fer augmentar la producció agrària, que, al seu torn, va permetre un petit augment de la població.
ACTIVITATS
- Fes un esquema del text anterior
- Busca a la xarxa imatges representatives de:
- POLICULTIU, TRILOGIA MEDITERRÀNEA, AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, GUARET, ARADA NORMANDA, LA COLLERA.
LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA
a) Explica el procediment per aixecar una església romànica.
b) Explica d' on i com has aconseguit els recursos per la construcció i el temps trigat a l' execució
EL MONESTIR DE SANT CUGAT (Activitat prèvia a la visita) Format word.
A) Dibuix de la planta i alçat del monestir.
B) Identificar els elements o parts que configuren el monestir (Claustre, esglèsia, sala capitular,refectori, cuina,hospederia...
C) Penja 4 fotografíes del claustre. Quina és la seva funció?
D) Fes un esquema / eix cronològic de la història del monestir.
E) Construeix una graella de tres columnes amb el nom, fotografia i funció de les parts d' un monestir
ACTIVITAT CLIC (AL PC)
SORTIDA AL MONESTIR DE SANT CUGAT. 21-10-2011
• La religió i la cultura escrita, ja que tot Europa era cristiana i els llibres i els documents oficials s’escrivien en llatí.
• El comerç, que assegurava la comunicació i l’intercanvi entre el nord i el sud del continent.
• Unes mateixes estructures socials, basades en la divisió entre senyors i pagesos.
• Un sistema de relacions interpersonals conegut com a vassallatge.
Per poder governar i mantenir units els seus regnes, els monarques cristians van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
El vassallatge s’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués. Aquest va ser l’origen del feudalisme.
Mols dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics (bisbes, abats) i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia i el càrrec es transmetia per herència. Al seu torn, aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de seves pròpies terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exercit.
El veritable poder es trobava en mans d’aquests senyors feudals, que amb el temps es van anar convertint en l’única autoritat dels diferents territoris del regne i es van fer gairebé independents. Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en cerca de la protecció que necessitaven.
Contesta:
Què era el vassallatge?
En què consistia la cerimònia de l’homenatge?
Què lliurava el rei als seus vassalls a canvi de la seva fidelitat?
Quins eren els senyors feudals?
ACTIVITAT 1. INTERPRETA UN ESQUEMA.
- Què és un feu?
- Com es transmeten els feus?
- Què és subinfeudar?
- Què caracteritza els serfs de la gleva?
- Quines contribucions han de fer els pagesos als senyors?
- De quina manera cada un dels factors assenyalats a l'esquerra de l'esquema van propiciar l'aparició del feudalisme.
ACTIVITAT 2.- DESCRIU I DEFINEIX ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN FEU
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Activitat: Dibuixa al dossier una piràmide estamental i sitúa a cada lloc l' estatus corresponent i fes una redacció explicant en què consisteix la societat estamental.
LA SOCIETAT RURAL.
La majoria de la població de l’Alta Edat Mitjana era rural, residia en pobles i cases aïllades i vivia de la terra i patia unes condicions de vida i de treball molt dures.
2.1. La població a l’Alta Edat Mitjana
A l’Alta Edat Mitjana, Europa era un continent poc poblat. La natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, la població no augmentava. Les causes de l’alta mortalitat eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era més alta entre les dones i els infants que no pas entre els homes.
2.2. Una economia agrària
L’economia es basava en l’agricultura i es practicava el policultiu. Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l’alimentació i es complementaven amb altres conreus:
arbres fruiters, hortalisses i lli. Al sud d’Europa es practicava la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). Cada família pagesa solia criar, a més, algun animal. Els pagesos també aprofitaven els boscos, ja que hi recol·lectaven fruits, n’obtenien llenya i hi caçaven animals. Els pagesos, doncs, eren autosuficients, de manera que no els calia anar a comprar al mercat, per això el comerç tenia poca importància. Era una agricultura de subsistència en què una mala collita significava la fam.
A l’Edat Mitjana es practicava guaret, per la qual cosa només s’aprofitava la meitat de la superfície
agrària disponible.Al segle XI es van introduir millores tècniques:
– L’arada normanda o de rodes, que feia uns solcs més profunds.
– La collera, que permetia subjectar els cavalls a les arades i al carro i que va facilitar les feines agrícoles.
Aquestes millores van fer augmentar la producció agrària, que, al seu torn, va permetre un petit augment de la població.
ACTIVITATS
- Fes un esquema del text anterior
- Busca a la xarxa imatges representatives de:
- POLICULTIU, TRILOGIA MEDITERRÀNEA, AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, GUARET, ARADA NORMANDA, LA COLLERA.
LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA
a) Explica el procediment per aixecar una església romànica.
b) Explica d' on i com has aconseguit els recursos per la construcció i el temps trigat a l' execució
EL MONESTIR DE SANT CUGAT (Activitat prèvia a la visita) Format word.
A) Dibuix de la planta i alçat del monestir.
B) Identificar els elements o parts que configuren el monestir (Claustre, esglèsia, sala capitular,refectori, cuina,hospederia...
C) Penja 4 fotografíes del claustre. Quina és la seva funció?
D) Fes un esquema / eix cronològic de la història del monestir.
E) Construeix una graella de tres columnes amb el nom, fotografia i funció de les parts d' un monestir
ACTIVITAT CLIC (AL PC)
SORTIDA AL MONESTIR DE SANT CUGAT. 21-10-2011
divendres, 10 de juny del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
ACTIVITATS DE SÍNTESI. ROMA
1.-Relaciona amb fletxes:
Fundació de Roma 509 aC
Inici de la República 395
Roma conquista Catalunya 27 aC
Inici de l’Imperi 476
Divisió de l’Imperi 753 aC
S’inicia la conquesta d’Hispània 218 aC
Fi de l’Imperi Romà d’Occident 123 aC
2.-Etapes de la història de Roma:
ETAPA | INICI | FINAL | DURADA |
3.-Calcula:
a) L’any 753 aC és la data de la fundació de Roma; per tant, fa ................... anys que es va fundar Roma.
b) L’any 476 Odoacre va destituir el darrer emperador romà d’Occident; fa ............... anys de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.
c) Quants anys i quants segles comprèn la història de Roma?
4.- Digues si és veritat o mentida. Si és mentida corregeix els errors:
§ La República romana era una democràcia.
§ Els plebeus podien ser magistrats o senadors.
§ Només podien ser senadors aquells que anteriorment havien estat magistrats.
§ Els senadors eren elegits per un any.
.
§ Els cònsols, pretors, edils, censors i qüestors eren magistrats.
.
§ Durant l’Imperi el Senat ja no tenia poder.
§ Durant l’Imperi els magistrats feien les lleis.
§ El títol d’emperador no era hereditari.
5.-Escriu cinc frases que expliquin el poder que tenien els emperadors.
6.- Fes un resum sobre La societat romana:
 |  |  |  |
PATRICIS | PLEBEUS | LLIBERTS | ESCLAUS |
7.- Digues si és veritat o mentida. Si és mentida corregeix els errors:
§ La societat romana era oberta i permetia l’ascens de categoria social.
§ Els esclaus ho havien de ser per a tota la vida.
§ Un esclau podia casar-se, tenir fills i tenir propietats.
§ L’amo d’un esclau el podia castigar, torturar o matar.
§ Hi havia esclaus que treballaven com a metges, professors o administradors.
§ Els lliberts gaudien de tots els drets d’un ciutadà romà.
§ Els lliberts tenien dret a votar i a formar part de l’exèrcit, però no podien presentar-se a les eleccions
§ El llibert es convertia en client del seu antic amo.
dijous, 28 d’abril del 2011
L'IMPERI ROMÀ
DOSSIER DE ROMA
1.- PORTADA (Ha d' incloure: Nom de l'institut/ciutat, Títol del tema, dibuix/foto, nom alumne, curs, assignatura i nom del professor)
2.- ÍNDEX
3.- ACTIVITAT 1. Reconstrueix el puzzle d' Itàlia i DIBUIXA'L al teu Dossier (llapis, colors del relleu...) Fes una descripció del mapa,el clima que té i indica les diferències que té respecte al de Grècia.
4. Reprodueix el següent esquema del teu llibre digital al dossier. ( Es valorarà la neteja, colors, línees rectes...)
5.- ACTIVITAT 2. Fes un eix cronològic diferenciant les tres etapes polítiques de Roma, pinta-les cadascuna d' un color diferent i a sota marca els fets més importants i busca una imatge que il·lustre aquest fets.
6.- ACTIVITAT 3. Redacta un text amb les teves paraules sobre l' orígen de Roma.
7.- FORMES DE GOVERN DE ROMA
4. Reprodueix el següent esquema del teu llibre digital al dossier. ( Es valorarà la neteja, colors, línees rectes...)
5.- ACTIVITAT 2. Fes un eix cronològic diferenciant les tres etapes polítiques de Roma, pinta-les cadascuna d' un color diferent i a sota marca els fets més importants i busca una imatge que il·lustre aquest fets.
6.- ACTIVITAT 3. Redacta un text amb les teves paraules sobre l' orígen de Roma.
7.- FORMES DE GOVERN DE ROMA
Les formes de govern
7.1.- ACTIVITAT: Fes una graella amb les diferents formes de govern de Roma. (3 columnes,nom, dibuix,característiques, non ' alguns governants)
8.-L'EXPANSIÓ DE ROMA
ACTIVITAT: Pinta i identifica les etapes de l'expansió romana pel mediterrani i enumera els territoris conquerits en cadascuna.
L'expansió de roma
8.-L'EXPANSIÓ DE ROMA
ACTIVITAT: Pinta i identifica les etapes de l'expansió romana pel mediterrani i enumera els territoris conquerits en cadascuna.
L'expansió de roma
1.- Situa al mapa la següent informació:
A- On es va originar Roma.
B- On estaven situats els pobles Llatins, grecs, etruscs i cartaginesos.
C- On es van desenvolupar les guerres Púniques.
D- Els territoris ocupats durant el període de la República.
E- Els territoris ocupats durant el període del Imperi.
F- Els noms de les ciutats romanes que estan marcades amb un cercle.
9.- LA CIUTAT ROMANA.
Activitat: Sitúa sobre els següents dibuixos els elements duna ciutat romana: Pomerium, Portes, Cardo, Decumanus,Fòrum, Teatre, Amfiteatre, Temples, Basílica, Aqüeducte. Cisternes, Vil.la...
ACTIVITAT FINAL.
Redacta un text (15 linies) sobre com és una ciutat de l' imperi romà, parts, estructura, edificis singulars, la seva funció, orientació...
9.- LA CIUTAT ROMANA.
Activitat: Sitúa sobre els següents dibuixos els elements duna ciutat romana: Pomerium, Portes, Cardo, Decumanus,Fòrum, Teatre, Amfiteatre, Temples, Basílica, Aqüeducte. Cisternes, Vil.la...
Redacta un text (15 linies) sobre com és una ciutat de l' imperi romà, parts, estructura, edificis singulars, la seva funció, orientació...
dijous, 7 d’abril del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
Atenes i la democràcia
La ciutat estat d'Atenes va dotar-se de diverses formes de govern: primer, una monarquia; posteriorment, el govern d'una oligarquia i una tirania, i, finalment, una democràcia. Les altres polis també van adoptar formes de govern democràtiques, tret d'Esparta, que va conservar la monarquia.
Els ciutadans lliures que participaven en el govern democràtic de les polis eren pocs, ja que els esclaus, els estrangers residents a la ciutat i les dones no podien intervenir en la vida política.
L'ekklesia, és a dir, l'assemblea de ciutadans lliures de la polis, elegia els magistrats, els membres del Consell i els membres dels tribunals. Hi havia dos tipus de magistrats, els arconts i els estrategs, que eren els caps militars.
Activitats
- Situa geogràficament el text. (continent, estat, ciutat...)
- Encercla les paraules rellevants del text (color negre)
- Encercla les paraules que desconeixes (color vermell) fes un vocabulari amb elles.
- Subratlla les tres frases més importants (color verd)
- Que vol dir que un país es democràtic?
- Fes un esquema i diferència les parts d’ un text.
dilluns, 14 de març del 2011
EL MÓN GREC
El món grec a l'època clàssica (s. V i IV a. C.) no va constituir mai un estat únic sinó que els nuclis polítics eren les ciutats-estat (polis) independents. La geografia explica parcialment aquesta dispersió: Grècia era en la seva part continental europea (Balcans) i asiàtica (orient de l'Àsia Menor o l'actual Turquia) un conjunt de valls i petites planes separades per muntanyes que feien difícil la comunicació terrestre i en la seva part insular una multitud d'illes del mar Egeu i Jònic. Quan els grecs es van expandir per totes les costes del Mediterrani, des del Mar Negre a la península Ibèrica, passant per Sicília i el sud de la península itàlica (la Magna Grècia), les colònies que hi van fundar van organitzar-se també com a polis independents. Malgrat la seva divisió política els grecs eren conscient de compartir una mateixa cultura comuna, amb una llengua, una literatura i una religió comunes. Així, si bé els originaris d'una polis eren considerats estrangers en una altra polis, rebien el nom comú d'hel·lens enfront dels bàrbars, els estrangers no grecs.
1.-Activitats.
- Descriu l´espai fisic que té Grècia.
- Localitza a un mapa on està actualment la Grècia Clàssica.(continent, país, ciutats importants actuals)
- Descriu el seu clima.
- Defineix que és una Ciutat Estat.
1.-Activitats.
- Descriu l´espai fisic que té Grècia.
- Localitza a un mapa on està actualment la Grècia Clàssica.(continent, país, ciutats importants actuals)
- Descriu el seu clima.
- Defineix que és una Ciutat Estat.
Activitats
1.- Explica com era la població a l' antiga Grècia.
2.- Què vol el terme colonització?
3.- Descriu com eren les polis a l' Antiga Grècia
La polis solia estar constituïda per:
1.- Explica com era la població a l' antiga Grècia.
2.- Què vol el terme colonització?
3.- Descriu com eren les polis a l' Antiga Grècia
La polis solia estar constituïda per:
- Un territori on hi havia els camps de cultiu, les pastures i els boscos necessaris per al sosteniment de la població. També hi havia llogarets dispersos.
- Una àgora o plaça central on s'aixecaven els edificis de govern i religiosos. Al seu voltant s'estenia el nucli urbà, si és que n'hi havia.
- Una acròpolis, un lloc elevat que es fortificava per permetre la defensa de la ciutat.
Les polis tenien diferents sistemes de govern:
- Oligarquia: el sistema polític en el qual el poder es restringeix a una minoria dels ciutadans.
- Tirania: el govern queda en mans d'un home, que l'exerceix de manera absoluta.
- Democràcia: el govern és exercit pel conjunt dels ciutadans de manera directa.
Atenes era una polis que durant l'època clàssica va governar-se gairebé sempre amb un règim democràtic. El seu territori, anomenat Àtica, era un dels més extens de les polis gregues i la seva població, majoritàriament rural, era la més nombrosa.
Activitat .
1.- Fes click a aquest enllaç i copia a la teva llibreta l'opció correcta.
2.- Fes l' activitat de mots creuats d' aquest enllaç
Activitat .
1.- Fes click a aquest enllaç i copia a la teva llibreta l'opció correcta.
2.- Fes l' activitat de mots creuats d' aquest enllaç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)