dijous, 31 de maig del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
L'EDAT MODERNA
1.- El naixement de l'estat modern.
• L'edat moderna és el període que s'estén entre els segles XV i
XVIII.
• Durant aquesta època hi ha un seguit de transformacions:
• Apareix un estat modern on les monarquies tindran un
poder absolut.
• Ruptura amb el pensament medieval.
• Transformació del món de les idees (Humanisme)
• Nova expressió artística (Renaixement)
• Conflictes religiosos (Reforma i contrareforma)
• Naixement del capitalisme.
• Els nous descobriments amplien el món conegut.
• Apareix una monarquia autoritària basada en:
-Control absolut de tot el territori.
-Manteniment d'un exèrcit permanent.
-Creació d'un cos de funcionaris.
• Reforma de l'Hisenda Reial:
-Cobrament d'impostos.
• Ostentació de riquesa per part de la Cort Reial.
• El rei governa sobre els seus súbdits i els senyors feudals perden poder
.2- L'Humanisme.
Ariadna Moreno 2n A
• L'Humanisme és el moviment social i cultural que va néixer a Itàlia durant els segles XV que es va estendre entre les minories cultes dels països europeus.
• Representa un canvi radical en la manera d'entendre el món i la
societat.
• Idees:
• Supera la visió teocèntrica (Déu com a centre de tot) i desenvolupa una visió antropocèntrica (l'home centre
de tot)
• Apliquen l'esperit crític i l'anàlisi científic.
• Creuen en la cultura com a element important en la recerca del benestar dels pobles i les persones.
• Autors:
• Erasme de Rotterdam, Thomas More i Lluís Vives
(defensen la idea de l'home com a centre del món)
• Nicolau Copèrnic (teoria heliocentrista segons la qual els
planetes giren entorn del sol)
• Maquiavel defensa la monarquia autoritària on defensa
que l'Estat passa per damunt de qualsevol circumstància i
que el fi justifica els mitjans.
• Les idees es van estendre a causa de:
• La tasca de les Acadèmies i Universitats que van impulsar els estudis de diverses matèries.
• La invenció de la impremta va permetre la difusió de la cultura.
LA IMPREMTA
1.- Descriu els passos d'impressió d'un llibre amb el nou invent de Gutenberg.
2.- Explica quin paper va fer la impremta en la difusió de l' Humanisme
Basalah, Ismael 2n A
• L'edat moderna és el període que s'estén entre els segles XV i
XVIII.
• Durant aquesta època hi ha un seguit de transformacions:
• Apareix un estat modern on les monarquies tindran un
poder absolut.
• Ruptura amb el pensament medieval.
• Transformació del món de les idees (Humanisme)
• Nova expressió artística (Renaixement)
• Conflictes religiosos (Reforma i contrareforma)
• Naixement del capitalisme.
• Els nous descobriments amplien el món conegut.
• Apareix una monarquia autoritària basada en:
-Control absolut de tot el territori.
-Manteniment d'un exèrcit permanent.
-Creació d'un cos de funcionaris.
• Reforma de l'Hisenda Reial:
-Cobrament d'impostos.
• Ostentació de riquesa per part de la Cort Reial.
• El rei governa sobre els seus súbdits i els senyors feudals perden poder
.2- L'Humanisme.
Ariadna Moreno 2n A
• L'Humanisme és el moviment social i cultural que va néixer a Itàlia durant els segles XV que es va estendre entre les minories cultes dels països europeus.
• Representa un canvi radical en la manera d'entendre el món i la
societat.
• Idees:
• Supera la visió teocèntrica (Déu com a centre de tot) i desenvolupa una visió antropocèntrica (l'home centre
de tot)
• Apliquen l'esperit crític i l'anàlisi científic.
• Creuen en la cultura com a element important en la recerca del benestar dels pobles i les persones.
• Autors:
• Erasme de Rotterdam, Thomas More i Lluís Vives
(defensen la idea de l'home com a centre del món)
• Nicolau Copèrnic (teoria heliocentrista segons la qual els
planetes giren entorn del sol)
• Maquiavel defensa la monarquia autoritària on defensa
que l'Estat passa per damunt de qualsevol circumstància i
que el fi justifica els mitjans.
• Les idees es van estendre a causa de:
• La tasca de les Acadèmies i Universitats que van impulsar els estudis de diverses matèries.
• La invenció de la impremta va permetre la difusió de la cultura.
LA IMPREMTA
1.- Descriu els passos d'impressió d'un llibre amb el nou invent de Gutenberg.
2.- Explica quin paper va fer la impremta en la difusió de l' Humanisme
Basalah, Ismael 2n A
dimecres, 15 de febrer del 2012
Els REIS de la Corona CATALANOARAGONESA
TASCA:
Per parelles us assignaré un REI de la corona Catalanoaragonesa i amb el glogster confeccionareu un pòster amb les dades següents:
1.- Nom del Rei.
2.- Cronologia.
3.- Imatge/dibuix/escultura del Rei
4.- Biografia
5.- Mapa del seu domini.
6.- Vídeo
7.- Webs
8.- Altres coses rellevants
AQUEST TREBALL FINALITZARÀ AMB UNA EXPLICACIÓ ORAL A L' AULA. (EQUIVAL A UN CONTROL)
Ruben Espinosa i Eva Poza
Alejandro Ramírez i Ismael Basalah
Ismael Paz i Ivan González
Ariadna Moreno
DIADA DE CARNELSTOLTES 2012
Per parelles us assignaré un REI de la corona Catalanoaragonesa i amb el glogster confeccionareu un pòster amb les dades següents:
1.- Nom del Rei.
2.- Cronologia.
3.- Imatge/dibuix/escultura del Rei
4.- Biografia
5.- Mapa del seu domini.
6.- Vídeo
7.- Webs
8.- Altres coses rellevants
AQUEST TREBALL FINALITZARÀ AMB UNA EXPLICACIÓ ORAL A L' AULA. (EQUIVAL A UN CONTROL)
Ruben Espinosa i Eva Poza
Alejandro Ramírez i Ismael Basalah
Ismael Paz i Ivan González
Ariadna Moreno
DIADA DE CARNELSTOLTES 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
La Baixa Edat Mitjana s XII-XV
Avaluació Inicial
Quines característiques són veritat en la civilització europea anterior al segle XI? Escriu al dossier les correctes :
- La civilització europea s'inicia en l'Alta Edat Mitjana
- La civilització europea és contemporània de la musulmana
- La majoria de la població era pagesa
- Les taxes de natalitat eren molt elevades
- No hi havia diners
- No hi havia excedents de producció
- La divisió del treball estaba molt desenvolupada
- No coneixien l'indústria
- El comerç estava molt desenvolupat
- La indústria era d'autoconsum
- La classe dominant eren els terratinents
- Els mercaders tenien alguns privilegis
- L'estructura social no era jerarquitzada
- El rei tenia el poder polític
- L'Estat era oligàrquic
- L'Estat representava els interessos dels privilegiats
- La cultura era religiosa
Economia de la baixa Edat Mitjana
ACTIVITAT
Fes un mapa conceptual amb els tres elements de l' economia de la baixa edat mitjana (agricultura, artesanat i comerç) i busca a la xarxa imatges representatives
ELS GREMIS
Activitat:
Tria un gremi de la ciutat de Barcelona en aquest enllaç i fes una fitxa amb les següents dades:
-Definició de Gremi
-Descripció del gremi triat (Blanquers, boters...)
-Fotografia o dibuix descriptiu
- Localització del carrer (google map)
LA CIUTAT A L' ALTA EDAT MITJANA
-Descriu com era una ciutat europea als segles XIII_ XIV.
-Localitza al dibuix els següents elements: Muralla, Catedral, Mercat, Call, Raval, Palau.Gremis,Porta d' entrada, Torres de guaita, Esglesies de barri.
A la Baixa Edat Mitjana les ciutats van ser grans centres econòmics, polítics i culturals. Destaquen París, Florència, Bruges o Barcelona.
1.1. El gran comerç
Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç. Dins de les ciutats s’intercanviaven mercaderies procedents de terres llunyanes. Per pagar els productes s’utilitzaven monedes d’or i plata i instruments com el pagaré i la lletra de canvi. Mitjançant aquests documents, una persona es comprometia a pagar a una altra una quantitat en un termini fixat.
També es van crear les comandes comercials, societats que venien en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. El desenvolupament del gran comerç va fer possible el naixement del capitalisme comercial.
1.2. Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània
Barcelona va ser una de les grans potències comercials de la Mediterrània als segles XIII i XIV. La seva força comercial va obligar a construir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona part dels edificis del Barri Gòtic de la ciutat. Per defensar els interessos dels mercaders catalans, es va crear el consolat de mar. A més, es van recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava. A finals del segle XV l’imperi comercial català va decaure i Barcelona va esdevenir una ciutat amb poca activitat comercial.
1. Enumera les característiques del comerç a la Baixa Edat Mitjana.
2. Quins canvis es van produir a Barcelona a causa de la seva força comercial?
3. Quina finalitat tenien els consolats de mar? I el Llibre del consolat de mar?
A les ciutats catalanes medievals es van crear les primeres formes de govern municipal.
2.1. La societat a les ciutats catalanes
La majoria d’habitants de la ciutat pertanyien al tercer estament. La societat es dividia en tres grups anomenats mans:
– Mà major: representava el 4 % de la població. Eren grans comerciants, financers, propietaris.
– Mà mitjana: representava el 20 % de la població. Eren els artesans o menestrals amb prestigi.
– Mà menor: representava el 60 % de la població. Eren bàsicament els artesans.
Els artesans treballaven en tallers, que habitualment formaven part de la casa del mestre* artesà. El mestre dirigia el treball dels oficials*, que cobraven un sou per la seva feina, i dels aprenents.
Els mestres d’un mateix ofici s’associaven en gremis, que eren els encarregats de regular la producció i el treball. Per sota de la mà menor hi havia persones que feien feines poc especialitzades, com els descarregadors dels vaixells, els mossos i els criats. Per sota d’aquests hi havia els esclaus, els pobres, les prostitutes i els delinqüents.
2.2. El govern de les ciutats catalanes
El govern d’una ciutat catalana es basava en dues institucions que es renovaven cada any.
El màxim poder el tenia un comitè format per cinc persones, que
Per sota d’aquest comitè hi havia una assemblea que a Barcelona rebia el nom de Consell de Cent. Tenia la tasca d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Els cinc consellers i els membres del Consell de Cent representaven les tres mans de la ciutat. La representativitat no era democràtica i beneficiava sempre la mà major, que gairebé tenia tot el poder. Les dones, els jueus, els mossos i els criats no tenien cap representació política.
Mestre. Categoria a què arribava un artesà després de ser oficial durant uns anys i d’haver superat un examen.
Oficial. Categoria a què arribava un artesà després d’acabar el seu aprenentatge. Treballava a sou d’un mestre.
5. Completa la taula següent sobre la societat de les ciutats catalanes.
7. Què eren els gremis? Quins aspectes de la producció i el treball regulaven?
8. Quins grups socials hi havia per sota dels artesans?
9. Quines eren les dues institucions que governaven les ciutats catalanes?
10. Es pot dir que era democràtic, el govern de les ciutats? Per què?
LES CATEDRALS
El Gòtic
ACTIVITAT
Fes un pòster amb el format glogster descrivint les característiques del gòtic en la següents dibuixos. Finalment identifica'ls a una catedral.
LA CORONA CATALANOARAGONESA
Quines característiques són veritat en la civilització europea anterior al segle XI? Escriu al dossier les correctes :
- La civilització europea s'inicia en l'Alta Edat Mitjana
- La civilització europea és contemporània de la musulmana
- La majoria de la població era pagesa
- Les taxes de natalitat eren molt elevades
- No hi havia diners
- No hi havia excedents de producció
- La divisió del treball estaba molt desenvolupada
- No coneixien l'indústria
- El comerç estava molt desenvolupat
- La indústria era d'autoconsum
- La classe dominant eren els terratinents
- Els mercaders tenien alguns privilegis
- L'estructura social no era jerarquitzada
- El rei tenia el poder polític
- L'Estat era oligàrquic
- L'Estat representava els interessos dels privilegiats
- La cultura era religiosa
Economia de la baixa Edat Mitjana
ACTIVITAT
Fes un mapa conceptual amb els tres elements de l' economia de la baixa edat mitjana (agricultura, artesanat i comerç) i busca a la xarxa imatges representatives
ELS GREMIS
Activitat:
Tria un gremi de la ciutat de Barcelona en aquest enllaç i fes una fitxa amb les següents dades:
-Definició de Gremi
-Descripció del gremi triat (Blanquers, boters...)
-Fotografia o dibuix descriptiu
- Localització del carrer (google map)
LA CIUTAT A L' ALTA EDAT MITJANA
-Descriu com era una ciutat europea als segles XIII_ XIV.
-Localitza al dibuix els següents elements: Muralla, Catedral, Mercat, Call, Raval, Palau.Gremis,Porta d' entrada, Torres de guaita, Esglesies de barri.
1. Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
A la Baixa Edat Mitjana les ciutats van ser grans centres econòmics, polítics i culturals. Destaquen París, Florència, Bruges o Barcelona.
1.1. El gran comerç
Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç. Dins de les ciutats s’intercanviaven mercaderies procedents de terres llunyanes. Per pagar els productes s’utilitzaven monedes d’or i plata i instruments com el pagaré i la lletra de canvi. Mitjançant aquests documents, una persona es comprometia a pagar a una altra una quantitat en un termini fixat.
També es van crear les comandes comercials, societats que venien en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. El desenvolupament del gran comerç va fer possible el naixement del capitalisme comercial.
1.2. Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània
Barcelona va ser una de les grans potències comercials de la Mediterrània als segles XIII i XIV. La seva força comercial va obligar a construir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona part dels edificis del Barri Gòtic de la ciutat. Per defensar els interessos dels mercaders catalans, es va crear el consolat de mar. A més, es van recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava. A finals del segle XV l’imperi comercial català va decaure i Barcelona va esdevenir una ciutat amb poca activitat comercial.
ACTIVITATS
1. Enumera les característiques del comerç a la Baixa Edat Mitjana.
2. Quins canvis es van produir a Barcelona a causa de la seva força comercial?
3. Quina finalitat tenien els consolats de mar? I el Llibre del consolat de mar?
2. Societat i govern de les ciutats catalanes
A les ciutats catalanes medievals es van crear les primeres formes de govern municipal.
2.1. La societat a les ciutats catalanes
La majoria d’habitants de la ciutat pertanyien al tercer estament. La societat es dividia en tres grups anomenats mans:
– Mà major: representava el 4 % de la població. Eren grans comerciants, financers, propietaris.
– Mà mitjana: representava el 20 % de la població. Eren els artesans o menestrals amb prestigi.
– Mà menor: representava el 60 % de la població. Eren bàsicament els artesans.
Els artesans treballaven en tallers, que habitualment formaven part de la casa del mestre* artesà. El mestre dirigia el treball dels oficials*, que cobraven un sou per la seva feina, i dels aprenents.
Els mestres d’un mateix ofici s’associaven en gremis, que eren els encarregats de regular la producció i el treball. Per sota de la mà menor hi havia persones que feien feines poc especialitzades, com els descarregadors dels vaixells, els mossos i els criats. Per sota d’aquests hi havia els esclaus, els pobres, les prostitutes i els delinqüents.
2.2. El govern de les ciutats catalanes
El govern d’una ciutat catalana es basava en dues institucions que es renovaven cada any.
El màxim poder el tenia un comitè format per cinc persones, que
§ a Barcelona s’anomenaven consellers;
§a Lleida o Cervera, paers;
§ a Girona o Vilafranca del Penedès, jurats, i a
§ Tarragona o Tortosa, cònsols.
Per sota d’aquest comitè hi havia una assemblea que a Barcelona rebia el nom de Consell de Cent. Tenia la tasca d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.
Els cinc consellers i els membres del Consell de Cent representaven les tres mans de la ciutat. La representativitat no era democràtica i beneficiava sempre la mà major, que gairebé tenia tot el poder. Les dones, els jueus, els mossos i els criats no tenien cap representació política.
VOCABULARI
Mestre. Categoria a què arribava un artesà després de ser oficial durant uns anys i d’haver superat un examen.
Oficial. Categoria a què arribava un artesà després d’acabar el seu aprenentatge. Treballava a sou d’un mestre.
ACTIVITATS
5. Completa la taula següent sobre la societat de les ciutats catalanes.
Mà major | Mà mitjana | Mà menor | |
% de població | |||
Membres |
6. En quines tres categories es dividien els artesans?
7. Què eren els gremis? Quins aspectes de la producció i el treball regulaven?
8. Quins grups socials hi havia per sota dels artesans?
9. Quines eren les dues institucions que governaven les ciutats catalanes?
10. Es pot dir que era democràtic, el govern de les ciutats? Per què?
LES CATEDRALS
El Gòtic
ACTIVITAT
Fes un pòster amb el format glogster descrivint les característiques del gòtic en la següents dibuixos. Finalment identifica'ls a una catedral.
dimecres, 14 de desembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
Tema 1.- El Feudalisme
Vers l’any 1000, Europa estava composta per nombrosos regnes i estats independents. Però per damunt de la diversitat política, lingüística i cultural, hi havia elements que donaven unitat al continent:
• La religió i la cultura escrita, ja que tot Europa era cristiana i els llibres i els documents oficials s’escrivien en llatí.
• El comerç, que assegurava la comunicació i l’intercanvi entre el nord i el sud del continent.
• Unes mateixes estructures socials, basades en la divisió entre senyors i pagesos.
• Un sistema de relacions interpersonals conegut com a vassallatge.
Per poder governar i mantenir units els seus regnes, els monarques cristians van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
El vassallatge s’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués. Aquest va ser l’origen del feudalisme.
Mols dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics (bisbes, abats) i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia i el càrrec es transmetia per herència. Al seu torn, aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de seves pròpies terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exercit.
El veritable poder es trobava en mans d’aquests senyors feudals, que amb el temps es van anar convertint en l’única autoritat dels diferents territoris del regne i es van fer gairebé independents. Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en cerca de la protecció que necessitaven.
Contesta:
Què era el vassallatge?
En què consistia la cerimònia de l’homenatge?
Què lliurava el rei als seus vassalls a canvi de la seva fidelitat?
Quins eren els senyors feudals?
ACTIVITAT 1. INTERPRETA UN ESQUEMA.
ACTIVITAT 2.- DESCRIU I DEFINEIX ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN FEU
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Activitat: Dibuixa al dossier una piràmide estamental i sitúa a cada lloc l' estatus corresponent i fes una redacció explicant en què consisteix la societat estamental.
LA SOCIETAT RURAL.
La majoria de la població de l’Alta Edat Mitjana era rural, residia en pobles i cases aïllades i vivia de la terra i patia unes condicions de vida i de treball molt dures.
2.1. La població a l’Alta Edat Mitjana
A l’Alta Edat Mitjana, Europa era un continent poc poblat. La natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, la població no augmentava. Les causes de l’alta mortalitat eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era més alta entre les dones i els infants que no pas entre els homes.
2.2. Una economia agrària
L’economia es basava en l’agricultura i es practicava el policultiu. Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l’alimentació i es complementaven amb altres conreus:
arbres fruiters, hortalisses i lli. Al sud d’Europa es practicava la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). Cada família pagesa solia criar, a més, algun animal. Els pagesos també aprofitaven els boscos, ja que hi recol·lectaven fruits, n’obtenien llenya i hi caçaven animals. Els pagesos, doncs, eren autosuficients, de manera que no els calia anar a comprar al mercat, per això el comerç tenia poca importància. Era una agricultura de subsistència en què una mala collita significava la fam.
A l’Edat Mitjana es practicava guaret, per la qual cosa només s’aprofitava la meitat de la superfície
agrària disponible.Al segle XI es van introduir millores tècniques:
– L’arada normanda o de rodes, que feia uns solcs més profunds.
– La collera, que permetia subjectar els cavalls a les arades i al carro i que va facilitar les feines agrícoles.
Aquestes millores van fer augmentar la producció agrària, que, al seu torn, va permetre un petit augment de la població.
ACTIVITATS
- Fes un esquema del text anterior
- Busca a la xarxa imatges representatives de:
- POLICULTIU, TRILOGIA MEDITERRÀNEA, AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, GUARET, ARADA NORMANDA, LA COLLERA.
LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA
a) Explica el procediment per aixecar una església romànica.
b) Explica d' on i com has aconseguit els recursos per la construcció i el temps trigat a l' execució
EL MONESTIR DE SANT CUGAT (Activitat prèvia a la visita) Format word.
A) Dibuix de la planta i alçat del monestir.
B) Identificar els elements o parts que configuren el monestir (Claustre, esglèsia, sala capitular,refectori, cuina,hospederia...
C) Penja 4 fotografíes del claustre. Quina és la seva funció?
D) Fes un esquema / eix cronològic de la història del monestir.
E) Construeix una graella de tres columnes amb el nom, fotografia i funció de les parts d' un monestir
ACTIVITAT CLIC (AL PC)
SORTIDA AL MONESTIR DE SANT CUGAT. 21-10-2011
• La religió i la cultura escrita, ja que tot Europa era cristiana i els llibres i els documents oficials s’escrivien en llatí.
• El comerç, que assegurava la comunicació i l’intercanvi entre el nord i el sud del continent.
• Unes mateixes estructures socials, basades en la divisió entre senyors i pagesos.
• Un sistema de relacions interpersonals conegut com a vassallatge.
Per poder governar i mantenir units els seus regnes, els monarques cristians van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
El vassallatge s’establia mitjançant la cerimònia de l’homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués. Aquest va ser l’origen del feudalisme.
Mols dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics (bisbes, abats) i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia i el càrrec es transmetia per herència. Al seu torn, aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de seves pròpies terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exercit.
El veritable poder es trobava en mans d’aquests senyors feudals, que amb el temps es van anar convertint en l’única autoritat dels diferents territoris del regne i es van fer gairebé independents. Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en cerca de la protecció que necessitaven.
Contesta:
Què era el vassallatge?
En què consistia la cerimònia de l’homenatge?
Què lliurava el rei als seus vassalls a canvi de la seva fidelitat?
Quins eren els senyors feudals?
ACTIVITAT 1. INTERPRETA UN ESQUEMA.
- Què és un feu?
- Com es transmeten els feus?
- Què és subinfeudar?
- Què caracteritza els serfs de la gleva?
- Quines contribucions han de fer els pagesos als senyors?
- De quina manera cada un dels factors assenyalats a l'esquerra de l'esquema van propiciar l'aparició del feudalisme.
ACTIVITAT 2.- DESCRIU I DEFINEIX ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN FEU
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Activitat: Dibuixa al dossier una piràmide estamental i sitúa a cada lloc l' estatus corresponent i fes una redacció explicant en què consisteix la societat estamental.
LA SOCIETAT RURAL.
La majoria de la població de l’Alta Edat Mitjana era rural, residia en pobles i cases aïllades i vivia de la terra i patia unes condicions de vida i de treball molt dures.
2.1. La població a l’Alta Edat Mitjana
A l’Alta Edat Mitjana, Europa era un continent poc poblat. La natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, la població no augmentava. Les causes de l’alta mortalitat eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era més alta entre les dones i els infants que no pas entre els homes.
2.2. Una economia agrària
L’economia es basava en l’agricultura i es practicava el policultiu. Els conreus més importants eren els llegums i els cereals, que constituïen la base de l’alimentació i es complementaven amb altres conreus:
arbres fruiters, hortalisses i lli. Al sud d’Europa es practicava la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera). Cada família pagesa solia criar, a més, algun animal. Els pagesos també aprofitaven els boscos, ja que hi recol·lectaven fruits, n’obtenien llenya i hi caçaven animals. Els pagesos, doncs, eren autosuficients, de manera que no els calia anar a comprar al mercat, per això el comerç tenia poca importància. Era una agricultura de subsistència en què una mala collita significava la fam.
A l’Edat Mitjana es practicava guaret, per la qual cosa només s’aprofitava la meitat de la superfície
agrària disponible.Al segle XI es van introduir millores tècniques:
– L’arada normanda o de rodes, que feia uns solcs més profunds.
– La collera, que permetia subjectar els cavalls a les arades i al carro i que va facilitar les feines agrícoles.
Aquestes millores van fer augmentar la producció agrària, que, al seu torn, va permetre un petit augment de la població.
ACTIVITATS
- Fes un esquema del text anterior
- Busca a la xarxa imatges representatives de:
- POLICULTIU, TRILOGIA MEDITERRÀNEA, AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, GUARET, ARADA NORMANDA, LA COLLERA.
LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA
a) Explica el procediment per aixecar una església romànica.
b) Explica d' on i com has aconseguit els recursos per la construcció i el temps trigat a l' execució
EL MONESTIR DE SANT CUGAT (Activitat prèvia a la visita) Format word.
A) Dibuix de la planta i alçat del monestir.
B) Identificar els elements o parts que configuren el monestir (Claustre, esglèsia, sala capitular,refectori, cuina,hospederia...
C) Penja 4 fotografíes del claustre. Quina és la seva funció?
D) Fes un esquema / eix cronològic de la història del monestir.
E) Construeix una graella de tres columnes amb el nom, fotografia i funció de les parts d' un monestir
ACTIVITAT CLIC (AL PC)
SORTIDA AL MONESTIR DE SANT CUGAT. 21-10-2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)